Les empanades són, possiblement, una de les elaboracions gastronòmiques més reinterpretades per les cuines del món. Ja us vam explicar en un dels nostres posts que, fins i tot, l’origen de les empanades podria situar-se en diferents punts cardinals del planeta. En cada lloc i cultura prenen un nom i unes característiques. A més, al llarg de la història, aquest mos suculent ha viatjat i s’ha instaurat en un bon grapat de països. El resultat, podem gairebé la volta al món provant empanades.
Donem aquí una breu i suculenta volta assaborint aquesta delícia de massa farcida. No estan ni totes elles ni tots els orígens, però aquests 10 països deixen bona mostra del “viatgera” que és la nostra preuada cresta:
- Espanya. En tota la geografia espanyola trobem empanades dolces o salades. Des de les “crestes” catalans, a les empanades gallegues, passant per les casadielles asturianes, les “truchas” de Salamanca, els borrachuelos canaris, la berziana o els brioixos “preñaos” de Cantàbria i Astúries.
- Itàlia. Al país de la bota trobem una de les empanades XXL, el calzone. S’elabora amb una massa semblant a la de la pizza, i la seva forma realment és la d’una empanada enorme. Però a Itàlia hi ha altres elaboracions inspirades en aquests bocins de cuina, com les panzerotti de la regió d’Apulia, més petites, farcides de salsa de tomàquet i mozzarella i fregides en oli d’oliva.
- Grècia. Les empanades més populars són les spanakotiropites, farcides d’espinacs i formatge feta i amb una massa de pasta fullada de farina de blat. Però no són les úniques empanades. També podem assaborir les kreatopitas de carn d’ovella o cabra, les hortopitas de verdures, i la kotopita o empanada de pollastre.
- Polònia. El pierogi és una empanada típica d’alguns països d’Europa de l’Est, entre ells, Polònia. Estan elaborades amb farina de blat i estan farcides de formatge, patates, xampinyons o carn. En aquest cas, es cuinen primer en aigua bullent i després es fregeixen en mantega.
- El Regne Unit. La típica cresta britànica és el cornish pasty, o british party. Farcida de carn i verdura, el cornish pasty és tota una delícia al paladar i molt popular a la regió on es va inventar, en Cornwall. De fet, és tan important aquest plat, que des del 2011 posseeix Denominació d’Origen Protegida.
- Rússia. Les cheburekis és un dels plats nacionals de la cuina tàrtara de Crimea. Aquestes crestes farcides de carn sucosa i ben assaonada, són molt populars en tot el Caucas, Àsia Central, Rússia, Lituània, Ucraïna, Europa de l’Est, fins i tot, a Turquia i Romania.
- Xina i altres països d’Àsia. En aquest vast país trobem infinitat de cuines, molt arrelades a cada zona, i fins i tot molt diferents entre elles. Però una de les elaboracions més populars en tota la Xina són les jiaozi (un tipus de dumplings), de petita grandària, massa més gruixuda que el wanton, farcides de carn o de verdures. S’elaboren amb una massa de farina de blat i es cuinen en aigua bullent. La versió japonesa són les gyozas, les coreanes es diuen mandu, a Tailàndia adquireixen el nom de kyo, i al Nepal, momo.
- Veneçuela. Són de massa de farina de blat de moro, blanca o groga, a la qual se li afegeix aigua, sal i una mica d’oli, i es cuinen fregint-les. Els seus farciments poden variar, però entre els més populars, el formatge blanc, la carn “mechada”, el pollastre i el peix.
- Argentina. Van arribar de la mà dels espanyols fa diversos segles, i s’han convertit en plat nacional. Per tota la geografia argentina hi ha diferents tipus. Les de les províncies del Nord són famoses pel seu sabor, i per la seva carn tallada a ganivet. Si viatgem fins a la Patagònia trobaríem les famoses empanades de xai. També destaquen les tucumanes, elaborades amb carn magra, ceba de verdejo i blanca, comí, pebre roig i molt “ají”; i les “salteñas”, el farciment de les quals té una textura similar a un estofat o guisat, i tenen patata bullida, i ou.
- Xile. A Xile, les empanades són les reines. Fins i tot Salvador Allende, president entre 1970 i 1973, va subratllar en un popular discurs sobre el seu projecte polític que seria una “revolució amb sabor de vi negre i olor a empanada”. La més famosa de les empanades xilenes és la de “pino“, un farciment de carn picada finament, condimentada amb “ají”, comí, oliva negra, ou dur i passes. Durant Setmana Santa, és comuna que es cuinin empanades de mariscos, a més, existeixen algunes versions de l’empanada que es fan amb bleda, amb formatge i amb ingredients dolços com pomes o peres.
x
Les empanades són, possiblement, una de les elaboracions gastronòmiques més reinterpretades per les cuines del món. Ja us vam explicar en un dels nostres posts que, fins i tot, l’origen de les empanades podria situar-se en diferents punts cardinals del planeta. En cada lloc i cultura prenen un nom i unes característiques. A més, al llarg de la història, aquest mos suculent ha viatjat i s’ha instaurat en un bon grapat de països. El resultat, podem gairebé la volta al món provant empanades.
Donem aquí una breu i suculenta volta assaborint aquesta delícia de massa farcida. No estan ni totes elles ni tots els orígens, però aquests 10 països deixen bona mostra del “viatgera” que és la nostra preuada cresta:
- Espanya. En tota la geografia espanyola trobem empanades dolces o salades. Des de les “crestes” catalans, a les empanades gallegues, passant per les casadielles asturianes, les “truchas” de Salamanca, els borrachuelos canaris, la berziana o els brioixos “preñaos” de Cantàbria i Astúries.
- Itàlia. Al país de la bota trobem una de les empanades XXL, el calzone. S’elabora amb una massa semblant a la de la pizza, i la seva forma realment és la d’una empanada enorme. Però a Itàlia hi ha altres elaboracions inspirades en aquests bocins de cuina, com les panzerotti de la regió d’Apulia, més petites, farcides de salsa de tomàquet i mozzarella i fregides en oli d’oliva.
- Grècia. Les empanades més populars són les spanakotiropites, farcides d’espinacs i formatge feta i amb una massa de pasta fullada de farina de blat. Però no són les úniques empanades. També podem assaborir les kreatopitas de carn d’ovella o cabra, les hortopitas de verdures, i la kotopita o empanada de pollastre.
- Polònia. El pierogi és una empanada típica d’alguns països d’Europa de l’Est, entre ells, Polònia. Estan elaborades amb farina de blat i estan farcides de formatge, patates, xampinyons o carn. En aquest cas, es cuinen primer en aigua bullent i després es fregeixen en mantega.
- El Regne Unit. La típica cresta britànica és el cornish pasty, o british party. Farcida de carn i verdura, el cornish pasty és tota una delícia al paladar i molt popular a la regió on es va inventar, en Cornwall. De fet, és tan important aquest plat, que des del 2011 posseeix Denominació d’Origen Protegida.
- Rússia. Les cheburekis és un dels plats nacionals de la cuina tàrtara de Crimea. Aquestes crestes farcides de carn sucosa i ben assaonada, són molt populars en tot el Caucas, Àsia Central, Rússia, Lituània, Ucraïna, Europa de l’Est, fins i tot, a Turquia i Romania.
- Xina i altres països d’Àsia. En aquest vast país trobem infinitat de cuines, molt arrelades a cada zona, i fins i tot molt diferents entre elles. Però una de les elaboracions més populars en tota la Xina són les jiaozi (un tipus de dumplings), de petita grandària, massa més gruixuda que el wanton, farcides de carn o de verdures. S’elaboren amb una massa de farina de blat i es cuinen en aigua bullent. La versió japonesa són les gyozas, les coreanes es diuen mandu, a Tailàndia adquireixen el nom de kyo, i al Nepal, momo.
- Veneçuela. Són de massa de farina de blat de moro, blanca o groga, a la qual se li afegeix aigua, sal i una mica d’oli, i es cuinen fregint-les. Els seus farciments poden variar, però entre els més populars, el formatge blanc, la carn “mechada”, el pollastre i el peix.
- Argentina. Van arribar de la mà dels espanyols fa diversos segles, i s’han convertit en plat nacional. Per tota la geografia argentina hi ha diferents tipus. Les de les províncies del Nord són famoses pel seu sabor, i per la seva carn tallada a ganivet. Si viatgem fins a la Patagònia trobaríem les famoses empanades de xai. També destaquen les tucumanes, elaborades amb carn magra, ceba de verdejo i blanca, comí, pebre roig i molt “ají”; i les “salteñas”, el farciment de les quals té una textura similar a un estofat o guisat, i tenen patata bullida, i ou.
- Xile. A Xile, les empanades són les reines. Fins i tot Salvador Allende, president entre 1970 i 1973, va subratllar en un popular discurs sobre el seu projecte polític que seria una “revolució amb sabor de vi negre i olor a empanada”. La més famosa de les empanades xilenes és la de “pino“, un farciment de carn picada finament, condimentada amb “ají”, comí, oliva negra, ou dur i passes. Durant Setmana Santa, és comuna que es cuinin empanades de mariscos, a més, existeixen algunes versions de l’empanada que es fan amb bleda, amb formatge i amb ingredients dolços com pomes o peres.