El calçot, ara en empanada

Empanades de calçots

Compartir

Amb el fred, empanada de calçot. Nova especialitat a Mimmar empanades mediterrànies.

Amb l’arribada del fred, calçots!!! Però en empanades. Perquè ja ho anaven anunciant des que vam obrir l’octubre del 2021: cada temporada, una nova empanada especial serà l’estrella de Mimmar. I amb l’arribada del fred, estrenem  l’empanada de calçots i romesco, una de les especialitats més conegudes i populars de la gastronomia catalana. 

La nova empanada de calçots (que s’identifica amb una estrella “tatuada” a la massa de  l’empanada), té un farcit inspirat en l’autèntica recepta catalana de calçots amb salsa romesco. Aquesta està feta amb ingredients de les nostres comarques: ametlles, vinagre, tomàquets i all escalivats i un toc especial, el que ha triat el xef Àlex Juncosa, creador d’aquesta suculenta i saborosa empanada de Mimmar. 

I és què, en Mimmar ens encanta poder oferir els plats de la nostra cuina, de la cuina mediterrània en forma d’empanada. Una manera fàcil, divertida i informal de menjar receptes de tota la vida. 

L’origen dels calçots i les calçotades

Perquè els calçots són una de les especialitats més arrelades a la cuina catalana. Diuen que la tradició de menjar calçots va començar cap al segle XIX  quan un pagès anomenat Xat de Benaiges va decidir provar una nova forma de plantar les cebes blanques per menjar-les a la brasa: les deixava germinar i abans que creixessin del tot, les desenterrava i després d’un temps les tornava a plantar però només a mitges; deixant mig bulb a l’aire i afegint terra al seu voltant. A mesura que aquest anava creixent, aconseguia que la ceba s’estirés. A aquesta tècnica li va dir “calçar”, i per això el nom de “Calçot”.

Però com en tot això del menjar i del beure, hi ha qui pensa que l’origen és un altre. De fet, alguns historiadors apunten als antics romans com els seus creadors. Aquesta teoria es basa en una pintura del segle III en la que apareix una figura devorant el porrus capitatus (denominat així a la literatura llatina), nom que els romans atorgaven a aquestes cebes allargades.

Sigui com sigui, a Catalunya, especialment a Tarragona, els calçots són els reis de la temporada de fred. Des del novembre i fins al març, quasi l’abril, segons el fred que faci aquell any, els pagesos conreen aquestes cebes que ens afanyem a menjar-les en grup, una vegada cuites a la brasa, i acompanyades per salsa romesco. De fet, la tradició de les calçotades és molt més recent. Ja en el segle XX. la “Penya Artística de l’Olla” va popularitzar les calçotades, ja que eren trobades gastronòmiques a les que hi anaven personalitats del món artístic i cultural de Barcelona. 

I ara, el calçot en empanada

Avui dia, el calçot no només es pot assaborir en colla al voltant d’un foc i de les seves cendres. Molts restaurants el fan servir per a elaboracions culinàries més treballades. El calçot protagonitza  des d’entrants senzills com els calçots arrebossats, a altres plats com ara la coca de calçot, la quiche de calçot, la cansalada setinada amb calçots i calamars, el ravioli obert amb escamarlà i brou de calçots amb tòfona, l’arròs negre amb crema de calçots i calamarsons, puntets d’allioli de safrà i romesco… 

Ara, també, els barcelonins poden gaudir i assaborir aquesta dolça ceba d’una manera més informal, més divertida, en forma d’empanada. Vine a la nostra botiga al C/Còrsega 207 per emportar-te-les, o demana-les online per rebre-les a casa.