Aquest Nadal, empanades de canelons tradicionals a Mimmar

Aquest Nadal, empanades de canelons tradicionals, només a Mimmar, empanades mediterrànies

Per Sant Esteve, canelons… Bé, per Sant Esteve i durant tot aquest mes de desembre i fins a Reis, si vols. Perquè, aquest any, de ben segur que no et cansaràs de menjar-los. Perquè aquestes setmanes, a Mimmar volem convidar-te a gaudir d’aquest plat tradicional del Nadal com mai l’has tastat abans: en forma d’empanada. 

La nostra carta de crestes deixen pas aquest desembre a aquesta convidada d’honor: l’empanada de canelons tradicionals. Una empanada farcida de pollastre rostit i carn de porc, nou moscada, herbes aromàtiques i un raig de brandy. Ah, i tot acompanyat amb una beixamel clàssica, que és l’autèntic toc especial. 

A Mimmar inaugurem amb aquesta recepta tan nadalenca les nostres empanades especials, que cada mes, o mes i mig, anirem canviant. I ens encanta obrir pas a les “convidades” amb l’empanada de canelons, perquè és una de les nostres receptes favorites, un plat tan típic de la nostra cuina que, fins i tot, hem oblidat que el seu origen no és pas català, si no italià. 

De fet, tot i que el costum de menjar-los per Sant Esteve està molt arrelat a casa nostra (especialment a Barcelona), no és tan antic com sembla. És un costum força recent.

L’origen dels canelons

Com dèiem, els canelons provenen d’Itàlia i van arribar a Barcelona a final del segle XVIII, gràcies a alguns cuiners italians que treballaven a les primeres fondes. Ja al segle XIX, alguns restaurants emblemàtics de Barcelona els van incorporar en les seves cartes.  Per exemple, el Gran Café Restaurant Colón, situat a la cantonada de Plaça Catalunya amb el Passeig de Gràcia, oferia en el seu menú de Nadal “canelonis á la Rossini”, allà cap a l’any 1900. Però va ser la Maison Dorée, inaugurat l’any 1897 a la Plaça de Catalunya pels germans Charles i Michel Pompidor, naturals de Prats de Molló, el restaurant que va popularitzar els canelons entre la burgesia, que els considerava com una menja “de luxe”.  

Per aquella època, però, encara no era una elaboració típica de les cuines casolanes, perquè era una recepta molt complicada de fer a casa. No pas pel farciment, sinó per la pasta, que calia fer a mà. Això es va solucionar el 1911, gràcies a l’empresari Ramon Flo, propietari d’una marca de pasta molt coneguda, que va comercialitzar-ne les primeres plaques seques. Aquest avenç va significar la popularització definitiva dels canelons tant a les llars com a molts restaurants.  

Els canelons ja són habituals de cases de menjars i de cuines casolanes. Tothom té un farciment predilecte, un secret o truc de cuina per a fer els seus canelons. Però fins ara, ningú s’havia atrevit a fer canelons en aquest format tan nostre: el de l’empanada. 

Aquest Nadal, aquest desembre, empanades de canelons tradicionals, només a Mimmar! 

Compartir

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on linkedin

Articles Relacionats